L’escola és un engranatge viu i dinàmic que està format per una munió de peces: famílies, infants i professionals. Jo, també, sóc una d’aquestes tantes peces que ajuden a fer-lo girar endavant sòlidament i enèrgicament, i em sento molt agraïda i orgullosa de poder-hi participar. Cada dia aquest  engranatge gira de diferent manera, pel fet que els infants amb la seva espontaneïtat i transparència em regalen mirades curioses, paraules amoroses, abraçades inoblidables i moments divertits fent-me sentir viva i activa. Alhora les famílies em confien i m’honren amb el més preuat i estimat que tenen: els seus fills i filles. I les companyes que m’acompanyen, m’ajuden i em cuiden en tot moment. Com a resultat de tots aquests bons moments i gestos d’amor i d’amistat els deso en un racó especial dins la meva motxilla per tal de continuar aprenent i creixent.

 

L’amiga o amic invisible o no


Rregalar és: l’acció plaent que hom ofereix quelcom a algú, en ocasió d’una festa, d’un esdeveniment feliç com pot ser el joc de l’amiga invisible. Enguany a l’escola hi hem jugat i ho hem petat! Ha sigut un desembre actiu i divertit, actiu perquè hem continuat amb les tasques educatives programades i divertit perquè hem gaudit de bons moments mentre intentàvem descobrir qui podia ser la nostra amiga o amic invisible. En definitiva un desembre ple d’il·lusió, nervis, intriga i corre cuites.

 

Regals que t’omplen


He rebut moltes pistes, missatges i regalets, tots fets des del cor, des de l’estima i el respecte. I tots m’han fet molta il·lusió: missatges divertits que et fan somriure de bon matí, d’altres que m’han fet sortir la part còmica que porto dins i d’altres que m’han emocionat. Tot i això, sempre n’hi ha algun que no saps per què et crida l’atenció. A mi m’ha passat amb un, un que està relacionat amb la meva gran passió: la fotografia. Descobreixo el paquet per casualitat, en el paper hi posa el meu nom i un missatge que diu: Fràgil. L’agafo amb delicadesa i l’ensenyo a la Lídia i al grup d’infants. Tots estem aspectants i encuriosits per saber que hi ha sota de l’embolcall. Oh, sorpresa! Una càmera de fotografiar «handmade»: el cos de la càmera és una caixa de cartró, l’obturador fet amb un tap de plàstic, el disparador és un botó, la corretja una cinta, el visor és un tros de cartolina metal·litzada, la pantalla digital un paper… no hi manca cap detall! I per rematar va acompanyada d’un escrit amb unes belles paraules que em van arribar al cor:

«Una fotografia és:
Captar un moment, un instant o un segon, d’algú o alguna cosa que existeix o està passant. Per a mi, a més a més, és la presència i l’ànima de qui l’està fent.
A.I o no»

 

 

camara de fotografiar de cartró i decorada amb papers, cintes, gomets i un tap de plàstic

 

No fan falta grns detalls

En conseqüència no fa falta regalar vistosos regals i gastar-te molts diners, només cal tenir ganes de fer-ho i esprémer la imaginació que tots portem dins: quatre ratlles escrites des del cor, una caixa decorada amb estima, un treball manual… Només fa faalta això per fer feliç a qui el rep. Voto per l’hastag #amicinvisibletotlany. Perquè fa equip!